ELS DIARIS DEL CÀNCER

Autor: Carme Ripoll
2022-02-28
Els diaris del càncer

Amb aquest títol i la lectura del resum de la contraportada, he de reconèixer que no és un llibre que hauria comprat de manera espontània.
M’han proposat participar en la taula de diàleg sobre la literatura del dolor a L’Escala Vila del llibre i com que m’agrada parlar amb coneixement del llibre del qual es parla me’l vaig comprar.
La trobada està prevista pel diumenge 13 de marc a les 13 h a la Galeria del Port 25 Moderarà la xerrada la Pilar Blasco, editora de Trípode i compartiré taula amb la Caterina Riba traductora de l’Audre Lorde, per la meva part parlaré de l’obra Aquí reposa la Margot de la Marielle Giguère, que parla sobre el dolor perinatal, llibre que comentaré en una propera ressenya.
No dubteu que serà un diàleg terapèutic. Us hi esperem, en sortireu enriquits per moltes de les coses que comentarem, i segur que alguna de les anècdotes que explicaré, us poden fer fins i tot somriure. El dolor és una sensació quotidiana i universal, no estalvia ni rics ni pobres i no en parlem prou sovint. Tenim tendència a dissimular a fer-ne un tema tabú i ja sabeu que a mi m’agrada parlar de les coses que no parla ningú!
Seguir llegint

La lectora accidental

Autor: Carme Ripoll
2022-01-17
La lectora accidental – Emília Illamola –
Quaderns de la Font del Cargol /Cossetània 
Amb l’Emília Illamola ens vam conèixer fa anys, no sé ben bé com va anar, compartíem editorial, però recordo que a l’Obrador d’històries es va fer un club de lectura de la seva novel.la Una certa onada, devia ser cap al 2015, potser.
La seva escriptura té molt de la prosa poètica que domina totes les obres que li he llegit fins ara, i que tambéi he trobat en aquesta, si bé amb un grau d’intensitat molt menor del que ens tenia acostumats.
Hi ha lectors que els que més els importa és la història, tanmateix d’altres, els més erudits, es deleixen més per les formes d’escriptura, la intensitat literària del text, la riquesa del lèxic, l’originalitat del plantejament.
Seguir llegint

BLAU d'Assum Guardiola

Autor: Carme Ripoll
2022-01-02
He començat l’any 2022 sense cap propòsit explícit, malgrat que intueixo que des del fons del pensament sempre en fem, de propòsits per canviar les coses que no ens agraden de la nostra vida o que tan sols que la puguin millorar.
Ahir a la nit, vaig tenir un dels meus atacs recurrents d’insomni, la meva medicació usual, un gotet de llet, no hi cabia en el meu estómac trasbalsat pels excessos nadalencs. Cansada de la incomoditat de donar voltes al llit intentant no destorbar el meu company, que a més a més i de manera inusual, roncava a cor que vols, em vaig aixecar per fer alguna cosa, potser escriure una estona, però en acostar-me a la meva butaca em vaig fixar en el  llibre que coronava la pila pendent de llegir.
El vaig comprar a la fira Indilletres de La Bisbal el primer cap de setmana de desembre: Blau, de l’Assum Guardiola. Una amiga de les que jo anomeno literària, per què no ens uneix gaire cosa més que una d’aquelles simpaties que de manera espontània sents per algú, el seu somriure, la manera de parlar pausada, per la calidesa de la seva persona i l’amor per l’escriptura i la lectura.
Ja sabia que havia publicat la seva primera novel·la que havia quedat finalista al premi Just Maria Casero l’any 2019 a l’Editorial Comanegra i l’havia felicitat, però feia temps que no ens havíem trobat i en veure-la arribar a saludar-nos a la taula de l’Obrador editorial vaig tenir la gran alegria de poder-la abraçar, malgrat el risc que comporta avui dia aquestes mostres efusives d’estimació.
A mi no n’agraden els llibres guixats, només permeto que me’ls dediquin els escriptors que estimo, els que fan batre el meu cor, em crec les seves històries i m’emocionen les paraules que fan servir. I li vaig demanar que m’hi poses alguna cosa.
El vaig fullejar aquell mateix dia, però fins aquesta matinada a les dues, que m’ha picat l’ullet des de la pila de lectures en espera, no l’he començat a llegir.
A les cinc de la tarda l’he acabat.
Assum, com diu l’Abril a la Laura, jo et dic a tu: escriu!
No m’agrada fer ressenyes, no em considero prou erudita per parlar de la qualitat literària, jo només se dir si m’ha agradat la història, si la trobo ben escrita, i de les sensacions i sentiments que m’ha provocat. La mesuro segons uns paràmetres que no sé si algú altre fa servir, però a mi em valen.
Com he dit més amunt, no m’agrada guixar els llibres, soc més de les que els agrada que semblin nous, però en aquest cas, em tenia tan enganxada que s’ha tacat una mica mentre parava taula fent el vermut i anava llegint. Però el nombre de paperets enganxats a les pàgines on hi ha frases que vull recordar i tenir presents, és un dels indicadors de l’interès que em desperta el text. I n’hi ha uns quants.
La dificultat per deixar de llegir és un altre indicador que considero important, però els dos que em mostren la vàlua de la novel·la són que en facin pensar, com m’agradaria haver-la escrit jo i que em donin ganes d’escriure.
Blau, des de les primeres pàgines, m’han agafat ganes de deixar tot el que estic fent, més urgent  per retornar a la novel·la que tinc a mitges, o a nous coses que em venen al cap contínuament, o tan sols escriure, pel plaer de fer-ho.
En acabar-la, he pensat que és una gran història, narrada amb sentiment mostrant el dolor de la pèrdua, la dificultat de superar-lo. És d’aquelles que et deixen petja. Que també són una lliçó “Per escriure has de tenir alguna cosa a dir i saber com dir-la”. Escrius per entendre i donar un sentit al que se t’escapa”, només per citar dues de les frases que he apuntat. Quan ho llegia, pensava que és el que he fet per escriure la meva última publicació. També parles d’amistat, d’amor, de l’escriptura com a via de superació. Temes que per a mi són recurrents. I m’he dit: Com m’agradaria haver-la escrit jo.
Carme Ripoll
Barcelona 2 de gener de 2022
Seguir llegint

Autores