Edelweis

Autor: Carme Ripoll
2023-06-13
EDELWEISS – AURORA BERTRANA – RATA EDITORIAL

Vaig tenir coneixement de l'existència d'Aurora Bertrana l'any 2017, l'anomenat Any Bertrana, quan es va commemorar els cent cinquanta anys del naixement del seu pare i els cent vint-i-cinc del d'ella. Val a dir que vaig marxar de Catalunya quan les publicacions en català i la coneixença dels autors que havien publicat en la nostra llengua, en especial si eren dones, era molt minsa. Els nascuts a la postguerra, tret dels qui creixien en famílies catalanistes i cultes, no teníem a l'abast la literatura escrita en català. Sí que coneixia l'escriptor Prudenci Bertrana i les seves publicacions, però desconeixia l'existència de la seva filla i les seves obres.
L'acte al qual vaig assistir se celebrava a la Biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses. Es va parlar sobretot d'ell i vaig tenir la sensació que si també parlaven d'ella era per ser la filla d'un escriptor reconegut.
Sempre m'ha molestat que citin les dones com: La filla de…, l'esposa de..., la germana de... Com si el valor més rellevant d'aquella persona fos la seva família.
Es va llegir un extret de la seva obra Memòries fins al 1935 i la seva prosa em va colpir. En acabar l'esdeveniment vaig agafar el llibre del qual havien llegit un bon tros. Crec que puc dir que he llegit totes les publicacions de l'Aurora Bertrana que tenen a la Biblioteca de Roses.
En soc una admiradora entusiasta. En primer lloc, perquè és una excel·lent escriptora, però també per com m'he identificat amb moltes de les seves obres, he viscut a Guatemala, que si bé podria considerar-se un paradís, la convulsa vida política dels quatre anys que hi vam ser, era una trava força important per a gaudir-ne en tota la seva extensió. També vaig viure uns mesos a França, just a la frontera amb Suïssa i vam aprofitar per a conèixer els llocs que tan bé retrata a Edelweiss. El Marroc sensual em va portar a recordar els anys viscuts a Algèria, i tot plegat em fa reflexionar sobre la raó per la qual els meus viatges no han sigut motiu d'inspiració per a la meva escriptura.
Edelweiss és una de les poques novel·les que encara no havia gaudit. Va arribar a les meves mans a Frankfurt, a la fira del llibre; me la va regalar la persona representant de l'editorial quan li vaig dir com m'agradava Aurora Bertrana i que no l'havia llegit, era l'últim dia de fira i ja ho estaven desmuntant tot.
Aquesta narració ha emplenat el meu cap de records, del lloc i de les lectures romàntiques que jo vaig fer als quinze anys, que no tenen res a veure amb la història que he llegit, però no deixa de tenir un rerefons d'amors de joventut embolcallats del magnetisme del paisatge, la força de la naturalesa i l'atracció de l'abisme. No és, en ell mateix, l'enamorament un precipici en què ens podem enfonsar sense reflexionar gaire?
És una novel·la curta, tan apreciada pels francesos i que no es valora en el nostre país, però a mi m'agraden, trobo, que aquesta insatisfacció que et queda quan s'acaba i penses que en vols més, no fa més que incentivar el pensament i revisar, ni que sigui en la memòria, el que has llegit, com fas quan menges una cosa que t'agrada, et deleixes amb el regust que t'ha quedat a la boca.
S'ha de llegir, com tot el que ha escrit aquesta autora. En poques paraules descriu i et fa participar de l'emoció que provoquen els majestuosos escenaris que ens ofereixen els Alps. Els personatges retratats que els podem veure! Com sempre, una meravella.
I per acabar, un tast d'aquesta escriptura que Rata ens regala amb una postal.

"Els Alps s'aixecaven més negres, més alterosos, més impressionants. Hom destriava només el contorn dels pics. Tota la massa muntanyosa es veia d'un negre intents, unida, confosa. I darrere, damunt, lluïa la nitidesa del firmament estelat, d'un blau-negre sever.
D'antuvi els tres caminants experimentaven la desagradable sensació d'avançar dins d'una caixa molt profunda. Poc a poc, però, sentiren l'entorn i destriaren vagament la veta clara del caminoi pel mig de la foscor de l'herba.
En l'absoluta quietud de la nit, les passes i els mots dels caminants prenien un relleu emocional"
Seguir llegint

ESCALES AVALL

Autor: Carme Ripoll
2023-06-09
ESCALES AVALL – CINTA ARASA – COLUMNA

Una de les activitats de promoció literària que es porten a terme a l’Obrador d’històries és la presentació de llibres, una activitat que m’obliga a llegir llibres que possiblement no hauria llegit si no fos per aquest motiu. Cal llegir el que escric amb el sentit real que té. El temps de lectura és limitat i la pila creix dia a dia de llibres que m’han cridat l’atenció i he comprat.
Escales avall de la Cinta Arasa entra dins de la llista que m’han proposat presentar i com soc molt agosarada vaig dir que sí sense conèixer el llibre ni la seva autora, però igual que dic que soc agosarada, també us dic que soc afortunada, va ser un plaer llegir-lo i presentar-lo, no sé què hauria dit si no m’hagués agradat o l’estil literari amb el qual estava escrit no fos del meu gust! També vull afegir que en tenir-lo a les mans, fullejar-lo i llegir la sinopsi, vaig saber, que el tema m’interessava i només faltava que literàriament m’atrapés.
I ho va fer!
Cal dir que en el moment que la vaig llegir, no disposava de gaire temps i aquesta ressenya està escrita a partir de les notes preses en el moment de la lectura, l’autora o les persones que l’han llegit poden trobar que hi ha mancances en aquesta ressenya, però els aspectes que més em van impactar, hi són, és el lector curiós qui ha de buscar que més hi pot trobar.
Estructurada en capítols curts, ens presenta els integrants de la història, de manera gradual i amena, just amb les paraules precises per fer-nos una idea de qui parla i el lloc que ocupa dins del relat. Aquesta és una de les coses que més m`ha agradat, no cal que ens expliqui qui parla, la veu peculiar de cada personatge ens dona prou pistes per endevinar qui és.
Tres generacions de dones que recreen les seves vivències. Cinta Arasa ho fa tan bé que t’hi sents representada malgrat que els records que li venen al cap siguin allunyats dels teus, i siguin experiències que no has viscut, però les entens i ho dic amb coneixement de causa, la Maria Cinta podria ser la meva sogra, o jo mateixa si hagués nascut en una zona rural.
La Maria Cinta ens permet una visió de la guerra civil i de les seves conseqüències sobre les persones, els silencis, la repressió exercida sobre un mateix per por de les conseqüències. La por, que ens va impossibilitar fer tantes i tantes coses a les dones que la van viure o les que vam néixer a continuació. I també l’enveja per les que sí lluitaven i gosaven plantar cara.
És una novel·la que parla de l’amistat, del suport que reps de les persones que t’estimen. També parla de les relacions de parella, de com el dia a dia desgasta la il·lusió i evoluciona el sentiment. Un altre tema important que planteja, com no pot ser d’una altra manera, parla de les diferències entre mares i filles.
Us recomano la seva lectura, tenim entre mans una història que ens fa reflexionar amb una prosa àgil i sense floritures que defenso. Una història ben estructurada a la que no li sobra ni li falta res i m’ha deixat en ganes de tornar a llegir a Cinta Arasa.


CARME RIPOLL
BARCELONA MAIG 2023
Seguir llegint