ELS DIARIS DEL CÀNCER

Autor: Carme Ripoll
2022-02-28
Com he dit en començar, no és un llibre que jo hauria comprat per iniciativa pròpia i ara que l’he llegit us puc dir que hauria sigut una gran pèrdua no haver-ho fet.
Suposo que una de les raons per les quals era reticent a llegir-lo és el fet d’haver passat per aquesta experiència i el desgrat per tornar a rememorar els moments difícils que vaig passar ara acaba de fer vint-i-nou anys, just un any més tard que l’Audre morís de càncer.
Des del bon inici del pròleg ens trobem amb la definició que d’ella mateixa feia l’autora: dona, negra, lesbiana, guerrera i poeta. Tota una declaració d’intencions o millor dit de dificultats.
En el primer capítol escriu una cosa amb la qual estic d’acord i defenso aferrissadament “... el silenci imposat en qualsevol àmbit de les nostres vides és una eina que ens aïlla i ens torna vulnerables...”
El llibre comença en forma de petites entrades de diari amb moltes de les quals m’he sentit identificada i que qualsevol dona, encara que no hagi tingut cap malaltia s’hi pot identificar. Hem de ser fortes! La societat ens hi obliga, no podem mostrar cap signe de feblesa i això és una llosa que hem de suportar de més al patiment extrem que el diagnòstic ens provoca.
Parla de la por que en l’estat de fragilitat emocional que et trobes quan et diagnostiquen se t’arrapa a l’ànima i et fa transitar la imaginació pels camins més tortuosos i demencials.
Descobreix la necessitat d’escriure sobre el dolor, sobre tots els tipus de dolor que les dones som capaces d’experimentar. També de les ganes de qué tot torni a ser com abans, ben conscient que això és impossible i que el camí et pot portar a un final que tu ja saps que un dia hi arribaràs, però que de cop i volta t’adones que pot ser molt més proper del que esperaves.
L’Audre parla de tot això i ens fa veure que per una dona, negra, lesbiana i poeta, la situació és més complicada que per una dona sense aquestes característiques amb les quals ella s’identifica.
Aborda temes com l’amistat, molt important en aquests processos, en soc testimoni. La família moltes vegades queda superada pel dolor que comparteix amb la persona estimada. Els amics també pateixen, però sovint tenen prou distància per aportar solucions a petits problemes que a les persones directament més afectades els resulten inabordables.
De tot això parla aquest llibre i de molt més! De la quantitat de decisions que has de prendre i que no estàs segura de tenir tots el elements necessaris per agafar el camí adequat.
Jo recomano que el llegiu, és un llibre carregat de poesia sense cap rima, recordeu que l’Audre Lorde és una dona, negra, lesbiana, i poeta.
No puc deixar de felicitar a la Caterina Riba per la difícil tasca de traduir aquest llibre.

Carme Ripoll

Els diaris del càncer d’Audre Lorde Traduït per Caterina Riba