Ara direu que estic boig
Autor: Carme Ripoll
2022-02-05
Com totes les obres del meu amic, aquesta tampoc pot decebre ningú. Des de l’inici, hi ha una intriga sostinguda que et fa pensar en l’adequació el títol al text que estàs llegint. T’arribes a sentir dins del cap d’aquesta persona plena de manies i tics, però, al mateix temps que t‘identifiques amb ell, també et reconeixes en les persones que l’envolten i se’l miren amb una barreja de por i pena. No és això el que fem quan entrem en contacte amb un malalt mental? Perdoneu-me, però estic molt sensibilitzada amb aquest tema: el tabú, l’estigmatització i el desconeixement dels diferents tipus d’alteracions de la conducta.
Hi ha un assassinat a l’escala on viu i el Frank és el sospitós principal, no pot ser d’una altra manera, i sobre aquesta premissa s’aguanta una novel·la de dues-centes trenta pàgines dividides en vint-i-un capítols, fàcils de llegir, creïbles i que atrapen al lector a qui costa deixar la lectura.
He ressaltat un paràgraf que m’ha semblat una veritat com un temple: «Vivim inhibits, que vol dir reprimits; callem moltes coses perquè som educats i prudents, perquè volem quedar bé, per no ofendre, perquè volem semblar bones persones», però aquest silencis condueixes a generar molts mal entesos!