Qui som?

De moment som la Carme Ripoll, l'Elisabet Alemany, l'Àngels Diemand-Hartz, el Lluís Vega, la Montse Grau, el Tono Saló, l'Anna Pascual i la Mireia Broca. Vuit persones d'orígens, edats i camps diversos que compartim el gust per la literatura, les històries, l'escriptura, els contes i la comunicació en general.



CARME RIPOLL

Vaig néixer a Barcelona el deu de novembre de mil nou-cents quaranta cinc. Als set anys, vaig començar a llegir, als nou, vaig començar a escriure i, als quinze, vaig cremar tota la meva obra literària. Considerava els meus contes bestieses infantils. Però vaig continuar abocant sobre el paper els meus sentiments. Sempre he escrit, forma part de les meves necessitats bàsiques. Llegir, també. Sóc llicenciada en Ciències de l’Educació. He tingut tres fills i hem passat la major part de la vida a l’estranger, París, Madrid, Kuwait, Algèria, Guatemala i Londres. Acompanyàvem el Josep, parella i pare, cercador del preuat líquid que s’amaga sota terra. Les cartes eren l’expressió literària d’aquesta època. I també escrits íntims que no ensenyava a ningú. De tornada a casa, em vaig inscriure a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, volia donar forma als contes que m’inventava pels vuit néts que m’han regalat els fills. Vaig aprendre, a més d’escriure, a mostrar el que sóc capaç de narrar. Tinc quatre relats infantils i dues novel·les acabades al calaix. I això continua.
El 2011 em van publicar “Un balcó del Raval”, relat finalista del Premi de Relat Breu Districte V. El 2012, vaig posar en marxa, amb altra gent, l’Obrador d’històries. Al final de l’any 2013, em van fer col•laboradora de Cavall Fort quan van acceptar un conte meu “Mama, on és l’avi?” que va apareixer publicat la primera quinzena de juny 2015 (Núm. 1269). El 2014, es va publicar “Nena, no t’ho perdis”, el meu relat dins del recull escrit amb tretze amics:  “A l’ombra del Decameró. Catorze relats eròtics” editat per l’Editorial Gregal. El 2015, l’editorial Gregal va publicar la meva novel•la “Jura’m que no ho diràs a ningú” que ha rebut diverses crítiques positives (penjades al meu Facebook). El mes de juliol, em van publicar "El testament”, a la revista digital “Inèdits” . El mes de Setembre, vaig quedar tercera finalista del Primer Premi Literari Autor Revelació convocat per l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i l’editorial Rosa dels vents (PenguinRandom House - Grup Editorial).
El gener de 2016, he assistit al curs “Tu també pots ser crític literari” (16 hores) a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès impartit per la Marina Espasa.
Actualment, coordino el projecte de l’Obrador d’històries “Deu negretes i tres negrots”.



ELISABET ALEMANY

Vaig néixer a Barcelona el 1973. Dels catorze als vint-i-escaig vaig viure pel teatre al Lluïsos de Gràcia, interpretant, dirigint i ensenyant als més menuts. He passat per la Facultat de Biologia de la UB, l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, l'Escola de cinema (ESCAC), la Scuola Internazionale della Commedia dell’Arte de Reggio Emilia, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, el Postgrau en Mediació per al Foment de la Lectura i diversos tallers de Narració Oral a Barcelona.  Sense deixar mai de llegir i escriure, he viscut, entre d'altres coses, de fer escenografies i vestuaris de teatre i de fer de secretària i de tot una mica a una empresa de jardineria. Els últims anys, he estat, sobretot i amb molt de gust, escriptora i mare de dos nens.
La vida ha destil·lat de mi el que ara us ofereixo. Amb els anys ha recollit el que hi ha en mi d'actriu, de directora, d'escenògrafa, de cantaire, d'escriptora, d'inventora d'històries, i el meu gust per comunicar, i la meva necessitat de servir, d'aportar, d'intentar millorar el món. Ara, doncs, provo de viure com el que he esdevingut: inventant, escrivint i explicant històries i transmetent el que sé.

Podeu veure el que faig al blog http://elpuntdunai.blogspot.com.es/



MONTSE GRAU OLIVER

Vaig néixer a Sabadell el tretze de Juliol del 1960. Hi ha dues inquietuds que m’han acompanyat des que era una nena. L’una té a veure amb  l’escriptura i, em permet fer real el món imaginari en el que m’agrada submergir-me.  L’altra està relacionada amb la comunicació. He tingut la sort de poder-les desenvolupa totes dues, al llarg de la vida. Sóc diplomada en Magisteri per la Universitat Autònoma de Barcelona i logopeda formada a l’Hospital de Sant Pau (facultad de Neurologia). Al 1994 vaig prendre la decisió de fundar Tonema, un centre dedicat exclusivament a la veu, el llenguatge i la comunicació. L’esperit inquiet que m’empenta m’ha portat a treballar en l’ampli ventall d’intervenció terapèutica que aborda la logopèdia i, també a explorar territoris, menys coneguts com per exemple el de la prevenció. He col.laborat en diverses institucions i entitats com ara: Fundació Guttmann, consorci hospitalari Parc Taulí de Sabadell, la fundació caixa de Sabadell, ESCI (escola de comerç internacional), EADA, o la Universitat Autònoma de Barcelona. També he sigut, durant dos cursos acadèmics, professora de locució a l’escola de televisió i radio : Micro obert.
Pel que fa a l’escriptura he participat als tallers de l’Ateneu Barcelonès seguint el recorregut de narrativa.
En relació al material publicat destaquen: Alabrai loto fonètic multilingüe(català, castellà, gallec,) “Terapia de la voz (técnicas des de la vivencia corporal)” ammbòs publicats per l’editoral Lebón.



ÀNGELS DIEMAND-HARTZ i LLUÍS VEGA

L'Àngels va néixer a Buenos Aires el 1973 i el Lluís a Sant Just Desvern el 1972. Som llicenciats per l'ESCAC en les especialitats de direcció y guió cinematogràfiques. Hem escrit els guions de varis llargmetratges de ficció; així com de diverses tv-movies per a Canal Plus, TV3, ZDF, Canal Sur i Canal 9. Col·laborem com a analistes i consultors de guió per a Televisió de Catalunya, l’Institut Català de les Industries Culturals i diferents productores privades. També hem escrit i dirigit documentals, i hem impartit classes sobre guió a la Universitat Internacional Menendez y Pelayo  i a la Universitat Ramon Llull, entre d’altres. Actualment preparem la nostra primera pel·lícula com a directors, i enllestim un projecte de sèrie produït per Focus Audiovisual i Minoria Absoluta.



TONO SALÓ

Vaig néixer a Barcelona el 1972. Em van injectar el verí del teatre als Lluïsos de Gràcia quan encetava la meva joventut. Vaig passar per la Facultat d'Història de la UB i em vaig Llicenciar en Art Dramàtic (especialitat d'interpretació) a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores he compaginat la meva feina com actor professional en diverses companyies teatrals, amb cursos i tallers d'interpretació i la direcció de grups de teatre d'aficionats de diverses edats.



ANNA PASCUAL VALL

Vaig néixer l’any 1987 en un vespre de dilluns, a Barcelona. De petita, passejant de manera inquieta per la ciutat vaig descobrir l’Ateneu Barcelonès i la seva escola d’escriptura... si bé vaig haver d’esperar tota una dècada per posar-hi els peus per primer cop. Allà, vaig estudiar Narrativa i tot l’itinerari de Novel·la, compaginant els cursos amb la carrera d’Història i un màster d’Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament. M’encanta la literatura: llegir-la, ensenyar-la, crear-la. En aquest darrer sentit, he tingut la sort de rebre alguns reconeixements, d’haver publicat en reculls de contes (“Un pla perfecte” de Pagès Editors, “A l’ombra del Decameró”, d’Editorial Gregal), i de resultar finalista del premi El Lector de l’Odissea. Com que la passió pels llibres no se m’acaba, ara m’he convertit també, oficialment, en llibretera... Totes les fórmules de la cultura m’atreuen i m’atrapen, i per aquest motiu em sento feliç de formar part, des del primer dia, de l’Obrador d’històries.



MIREIA BROCA

Vaig néixer el 20 de febrer de 1979. Quan vaig haver de triar entre la carrera de model fent d’angelet de Victoria’s Secret o l’escriptura, em vaig decantar per la segona opció. Sóc llicenciada en Comunicació audiovisual per la Ramon Llull i tinc l’especialitat de guió. He complementat la meva formació amb tallers a l’IDEC, la Sala Beckett, l’Ateneu Barcelonès i als cines de tot Barcelona. Als 19 anys, vaig tenir la sort que em comencessin a pagar per escriure, cosa que em provoca una sensació molt agradable, sobretot, a final de mes. M’apassiona tant la pràctica com la teoria. Per això, hauré d’agrair eternament a la Carme Ripoll que em donés l’oportunitat d’impartir classes d’allò que més m’agrada.
I, arribats fins aquí, ja m’heu buscat al Google per comprovar si hauria pogut ser model de passarel·la de Victoria’s Secret?
http://www.thecowmouse.com/


IO VALLS

M’agrada molt parlar. La conversa i l’escenari són dues de les meves passions. L’altra és escoltar (i mirar!) com la gent parla. Per això, em dedico a la formació en l’expressió oral en públic. Ajudar a que les persones perdin la por a comunicar-se davant d’altres persones, a que puguin gaudir mentre expressen allò que volen i comparteixin històries, pensaments, projectes, idees, a través de l’oralitat i amb tot l’entusiasme del món.
Sóc llicenciada en Humanitats i gràcies a aquesta carrera vaig poder gaudir d’una beca a Boston (EUA) per seguir explorant els camins de l’oratòria. Des del 2011 em dedico a la formació de grups, equips i individual per aconseguir que l’escenari sigui el lloc on tothom hi té molt a dir.


LAURA GOMARA

Vaig néixer el quatre de novembre de l’any 1989. La meva mare va entrar a l’hospital en màniga curta i va sortir-ne amb abric. Sempre m’han dit que això és un senyal, encara que ningú no m’aclareix ben bé de què. Potser sóc un personatge de Joc de trons (ja sabeu, Winter is coming) i encara no m’ho han dit. Com que sempre em van dir que estudiés una carrera amb sortida, vaig escollir Filologia Clàssica. I, contra tota expectativa, des que em vaig llicenciar he trobat feina, això sí, de dona orquestra. He fet d’ajudant d’escriptors, he treballat com a traductora, lectora, a producció i comunicació editorial. Però el que més m’agrada és fer cursos de narrativa, conte breu, autoficció i relats de viatges. En faig a diversos centres de Barcelona i rodalia, i també online (a República de cursiva i Libros y literatura). Segur que ja heu endevinat el meu secret, jo també escric. Vaig fer bots d’alegria quan em van trucar per dir-me que la meva primera novel•la, "Vienen mal dadas", havia quedat segona al Premi L’H Confidencial 2016. Encara espero, però, que em truquin de Joc de trons.

RAMON PARDINA

Després d’una trajectòria com a creatiu publicitari, ha treballat de guionista de televisió a programes d'humor com Buenafuente, En el aire con Andreu Buenafuente, Polònia, Crackòvia, El Gran Dictat o El foraster. Ha publicat els llibres de relats La novel•la que no he escrit mai (Premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu 2005), El jugador de futbolí que volia córrer la banda (Premi Joan Santamaria de narració 2007), L’home més feliç del món (Premi Recvll de narració Joaquim Ruyra 2010) i El club dels homes amb bigoti (El petit editor, 2016). També ha coescrit el llibre Dietari d’El foraster (Ara Llibres 2014) i la col•lecció de còmics d’humor Me gusta amb El Terrat.
(Sí, en Ramon parla d'ell en tercera persona com Maradona.)


SUSANA HERNÁNDEZ

Sóc llicenciada en Psicologia. He estudiat Imatge i So i Integració Social, Investigació Privada i Psicologia.
He publicat diverses novel·les de gènere negre i he participat en diferents antologies. “Cuentas pendientes” (Alrevés Editorial)
va ser Premi Cubelles Noir 2016 i nominada a millor novel·la negra a «Tenerife Noir 2016», «Congreso de Cine y Novela de
Salamanca 2016», «Premios Asociación Novelpol 2016».
Sí, sóc la que té l'ànima literària més negre d'aquest equip.